El muay thai té un origen bèl·lic. Neix el segle XIII, moment en què l’antiga capital, situada a Sukhotai, es trobava constantment en guerra contra Birmània i Cambodja. Aquest fet obligà als soldats a desenvolupar tota mena de tècniques, com ara el maneig d’espases o el combat cos a cos. L’art marcial es coneix també com l’art de totes les parts, ja que, a més de mans i peus, s’empren també colzes, genolls o mentó. Any rere any, el muay thai anava evolucionant en tècnica i no va ser fins el 1604 que es va considerar un esport professional.

El 17 de març 1774 Angwa, el rei de Myanmar, va dur a terme una gran celebració que incloïa combats de boxa, pels quals va raptar boxejadors de Tailàndia. Entre les persones segrestades es trobava Nhai Khanomtom, que va vèncer deu combats seguits sense descans. Així va ser com el van nomenar Pare del Muay i la data es va convertir en el dia del Muay Thai.
És impossible deslligar el budisme d’aquesta art marcial. Tot aquell que decideixi dedicar-se professionalment al muay thai haurà de fer una estada d’un mínim de mig any en un monestir per instruir-se en budisme. A més a més, existeix tota una espiritualitat al voltant de la boxa tailandesa, des d’un equipament de talismans fins a uns rituals previs per homenatjar el mestre i fer fugir els esperits, entre d’altres.
A dia d’avui, les arts marcials s’han estès arreu del món i sovint la gent les confon o en coneix només una part molt superficial. La Federació Mundial del Muay Thai vetlla per la correcta difusió d’aquest esport.